com t'he arribat a estimar.
Estimar-te a la manera clàssica,
visceral, profunda:
pensar-te a totes hores,
sentir el pessigolleig previ
a una trobada planificada,
l'esclat del primer petó,
descobrir el teu cos per primera vegada,
planificar un futur que sempre és incert,
deixar llavors de tu i de mi pel camí...
I un dia descobreixes, tard, massa tard,
que aquell amor ja no és aquell amor.
És una altra mena d'amor.
No ha passat res, o potser sí.
Un tren que ha arribat a destinació.
Una onada que mor a la sorra.
Un camí que es bifurca.
M'agradaria saber escriure
com t'he arribat a estimar
i poder-t'ho dir ara que aquell amor
ja no és aquell amor,
sinó una altra mena d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada