Tanca els ulls.
Tirem enrere el temps.
Quan una espurna
Encenia un gran foc.
Quan les brases
Semblava que s’allargaven
Eternament.
Quan amb la bogeria
D’allò que és nou
Rodolàvem ací o allà,
Presos d’una febre dolça.
Aquella follia
El temps l’ha atemperada,
L’ha reconduït
Cap a viaranys
Més civilitzats (si vols).
Ens fem grans, potser.
Madurem, diuen altres.
Però deixa que,
En aquesta hora,
Recordi amb nostàlgia
Aquells dies.
No em penedeixo de res.
I podria dir que
Tampoc els enyoro.
Vaig viure el passat.
I visc el present.
Amb tu.
(A Vicent Andrés Estellés)
12 comentaris:
Preciós!
Abans hi havia unes mancances, ara unes altres, però la tendresa, la complicitat, el coneixement, el saber què es vol i com d'ara, amb la maduresa, és fantàstic!
Molt tendre!
cada moment té les seves riqueses...
el que cal és saber viure-les de manera plena i conservar aquella xispa que ens manté desperts malgrat el pas, inexorable, del temps i les vivències compartides...
viure el present... com si fos el primer dia de la nostra nova vida...
Segurament, ara, jo també li escriuria el mateix... Gràcies per haver-ho fet i dit amb senzillesa i delicadament.
Bonica poesia...cada edat té el seu moment especial.
Només cal descobrir-ho.
Rita: Cada cosa al seu temps, que diuen...
Mar: Totalment d'acord: fer que cada dia, encara que sigui igual o sembli, sigui diferent.
Baraula: Gràcies a tu per llegir-ho i sentir-ho.
Maria: Els bons moments no moren mai.
Que preciosidad... si ya lo he dicho un montón de veces... eres pura música...
Ah y no nos hacemos mayores, es el tiempo que pasa... jeje.
Escrius:
"Ens fem grans, potser."
Quan dius "grans" què vols dir?
Potser savis?
Potser vells?
Què vol dir fer-se gran?
Onze de setembre. (Onzembre)
estellés va ser el MESTRE que va posar la poesia a l'abast de tothom!
Lydia: Me abruman tus palabras, de verdad. Gracias.
Anònim: Què vol dir fer-se gran? Fer-se experimentat, fer-se vell, fer-se savi, també, fer-se conscient, assossegat, més apassionat. Fer-se gran ho és tot i no és res... És la vida, simplement.
Mireia: Estellés és un gran mestre, molt gran.
Quan dius que l'Estellés és un "gran mestre, molt gran". És la manera justa i objectiva de dir que li fas cas i que creus en ell?
Onze de setembre. (Onzembre)
sí que ens fem de grans, però si és en bona companyia no hi ha problema...
fer-se gran:
tenir la perspectiva del passat
per poder viure el present tranquilament
sabent que el desig et portarà allà on tu vulguis
Publica un comentari a l'entrada