La línia del teu escot
És un punt de fuga.
Com un quadre renaixentista,
Com les perspectives tècniques.
Una línia que es perd
En l’abisme del desig,
De la imaginació quotidiana,
En la justa proporció,
Sempre mesurada,
Sempre ponderada.
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
Comentaris
Besito
Molt bonic.
Maria: Gràcies.
Morbosa: O m'hi abeuraria.
paraules sensuals i suggerents...
bon cap de setmana!
petonets!
Sóc nova, m´agrada el teu blog...
Blanca: Gràcies. De seguida em passaré pel teu.
USD: Evidentment, a deixar-la perdre, la mirada...