Sol de capvespre
A la gran plaça.
Aire pesant,
Ambient càlid,
Brisa feridora
D’aires del sud.
Esperes el verd
Davant meu.
El ventijol crema
La teva pell bruna
I crea ones de fantasia
En el teu vestit:
L’acosta i l’allunya
Del teu cos.
I en aquest anar i venir,
En un instant,
Talment una conjunció de planetes
En el vast univers,
Un raig de llum
S’esmuny pel teu vestit
I dibuixa la teva silueta.
I m’embriaga
La transparència
D’aquesta tela d’estiu
I el teu cos nu,
Perfilat únicament
Per roba interior
Minúscula, sensual,
Que incita a la lascívia.
T’allunyes amb pas decidit,
Aliena als meus ulls,
Mentre l’atzar torna a onejar
El teu vestit d’estiu.
7 comentaris:
Transparencias... sugerencias... vestidos de verano que se mecen con el viento y que ofrecen más incluso de lo que quieren ocultar...
Mmmmm, quina imatge més ben explicada, la transparència que s'arrapa al cos nu, sensual...
Lascívia, paraula que m'encanta.
:)
Lydia: Ofereixen més del que volen ocultar. Quanta raó tens!
Violeta: Talment un reflex de la nuesa en tota la seva magnificència. Lascívia... cert, un mot envejable, que fa somiar.
ones de fantasia que, ondulants, acaricien els pensaments i remouen les profunditats del desig...
Mar: A aquelles hores i en aquelles circumstàncies, el desig cremava...
Indispensable per passar aquest estiu tan calurós. fresc i lleuger, es molt agradable sentir la brisa com corre per dins
Polaroid: Si que deu ser agradable, sí, la combinació entre l'escalfor del cos i l'aire, encara que sigui tímidament fred.
Publica un comentari a l'entrada