A mitjanit em visites.
Entres clandestinament
A la meva cambra
I t’esmunys sota els llençols.
Calidesa de la nit d’estiu.
El cos amarat d’una rosada
De suor i d’excitació.
Deixo que les teves mans
Excitin la meva fantasia.
Com una cursa,
Pugen per les cames:
Moviments atlètics
Dits àgils que pugnen
Per arribar a la meta.
Tanco els ulls
I en un instant
Les meves mans
Es confonen amb les teves
En la beneïda saba
De mon cos.
10 comentaris:
company...
admirable!
fas volar la imaginació...
amb les teves paraules se'm fan presents instants viscuts intensament... amb delit...
quin dolç esport... esmunyir-se o que s'esmunyeixin sota els llençols...
llàstima que ja s'acaba l'estiu i amb ell, les càlides nits que l'acompanyen....
tens l'art de les paraules belles amarades de sensualitat...
felicitats!
Sensualitat a flor de pell...
un post molt bo, enhorabona.
muaks.
Llegint poesia com la teva, com vols que no ens arribi l'excitació?!!^-^
És molt dolç i preciós.
Com sempre, deliciós!
Aiiii...,
que se me pone malo el cuerpo...!
:)
estic d'acord amb la MAria!! i amb tothom.. m'encanta...
Mar: Quins bells elogis. És cert: què deu tenir l'estiu.
Luthien: Gràcies. La sensualitat és indispensable.
Maria: Un honor contagiar aquesta excitació.
Rita: Gràcies.
Violeta: Doncs caldrà posar-hi remei.
Morbosa: Així m'agrada: unanimitat!
:)
m'agrada l'ambigüetat que crees amb els moviments de les mans...son els dits d'ell, son les mans d'ella? sigui com sigui o amb qui sigui, genial
La clau és aquesta: l'ambigüitat.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada