Salta al contingut principal

A mitjanit


A mitjanit em visites.
Entres clandestinament
A la meva cambra
I t’esmunys sota els llençols.

Calidesa de la nit d’estiu.
El cos amarat d’una rosada
De suor i d’excitació.

Deixo que les teves mans
Excitin la meva fantasia.
Com una cursa,
Pugen per les cames:
Moviments atlètics
Dits àgils que pugnen
Per arribar a la meta.

Tanco els ulls
I en un instant
Les meves mans
Es confonen amb les teves
En la beneïda saba
De mon cos.

Comentaris

mar ha dit…
company...
admirable!
fas volar la imaginació...

amb les teves paraules se'm fan presents instants viscuts intensament... amb delit...

quin dolç esport... esmunyir-se o que s'esmunyeixin sota els llençols...

llàstima que ja s'acaba l'estiu i amb ell, les càlides nits que l'acompanyen....

tens l'art de les paraules belles amarades de sensualitat...

felicitats!
Andrea. ha dit…
Sensualitat a flor de pell...

un post molt bo, enhorabona.

muaks.
maria ha dit…
Llegint poesia com la teva, com vols que no ens arribi l'excitació?!!^-^
És molt dolç i preciós.
Rita ha dit…
Com sempre, deliciós!
Violeta ha dit…
Aiiii...,
que se me pone malo el cuerpo...!

:)
Anònim ha dit…
estic d'acord amb la MAria!! i amb tothom.. m'encanta...
Mar: Quins bells elogis. És cert: què deu tenir l'estiu.

Luthien: Gràcies. La sensualitat és indispensable.

Maria: Un honor contagiar aquesta excitació.

Rita: Gràcies.

Violeta: Doncs caldrà posar-hi remei.

Morbosa: Així m'agrada: unanimitat!
polaroid mental ha dit…
m'agrada l'ambigüetat que crees amb els moviments de les mans...son els dits d'ell, son les mans d'ella? sigui com sigui o amb qui sigui, genial
La clau és aquesta: l'ambigüitat.
Gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.