El meu és un amor clandestí,
Il·legal, sense papers,
Que no existeix
Més que en ell mateix.
Ningú no el sap.
Ningú no el sospita.
Sóc un nàufrag
En terra estranya.
El meu cap, desorientat,
Reconstrueix escenaris,
Recrea imatges.
Passat i present es confonen,
Es fusionen en un univers nou:
Ignot, desconegut, perillós.
(Imatge del bloc Reflexos de llum)
14 comentaris:
Viure un amor clandestí et destrueix, et consumeix lentament, oblides qui ets perquè t'amagues de tothom que pugui descubrir el teu secret, per acabar amagant-te de tu mateix.
Los amores clandestinos pueden ser peligrosos, acechantes, cargados de temores y sin embargo, tienen mayor fuerza que los más abiertos..
Trist amor clandestí...
¿Y quién renuncia a ese amor clandestino?
L'amor?
Lliure!
Sempre!
Six X: Suposo que és una manera de veure-ho, però també es pot tenir
una mentalitat més oberta.
Lydia: Dicotomía siempre difícil.
Maria: Trist... o no... potser.
Kelly: Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra... o
resisteixi la temptació.
Mar: Com deia el cantant... Visca la llibertat!
l'amor és el que et fa sentir viu,
n'hi ha tantes maneres d'estimar...
Polaroid: Tantes i tan diverses... i sovint ens tanquem tant en banda... la societat ens encotilla tant...
amors clandestins... aix, que perillosos que poden arribar a ser!
Molt perillosos...
L'amor clandestí condueix al desamor. ¿Quin sentit té estimar si no pots cridar-ho als quatre vents? ¿I qui no ha viscut mai un amor clandestí?
Gràcies Company, avui aquest poema em sembla fet per a mi.
Llenguaddicta: Doncs te'l pots posar a la capçalera del llit i emmarcar-lo si vols. Pren-lo com un regal.
Amor clandestí, trobades secretes, desig fervorós, cors a mil...
Guspira: És el que tenen els amors clandestins, no?
Publica un comentari a l'entrada