Tanca els ulls.
Tirem enrere el temps.
Quan una espurna
Encenia un gran foc.
Quan les brases
Semblava que s’allargaven
Eternament.
Quan amb la bogeria
D’allò que és nou
Rodolàvem ací o allà,
Presos d’una febre dolça.
Aquella follia
El temps l’ha atemperada,
L’ha reconduït
Cap a viaranys
Més civilitzats (si vols).
Ens fem grans, potser.
Madurem, diuen altres.
Però deixa que,
En aquesta hora,
Recordi amb nostàlgia
Aquells dies.
No em penedeixo de res.
I podria dir que
Tampoc els enyoro.
Vaig viure el passat.
I visc el present.
Amb tu.
(A Vicent Andrés Estellés)
Comentaris
Abans hi havia unes mancances, ara unes altres, però la tendresa, la complicitat, el coneixement, el saber què es vol i com d'ara, amb la maduresa, és fantàstic!
cada moment té les seves riqueses...
el que cal és saber viure-les de manera plena i conservar aquella xispa que ens manté desperts malgrat el pas, inexorable, del temps i les vivències compartides...
viure el present... com si fos el primer dia de la nostra nova vida...
Només cal descobrir-ho.
Mar: Totalment d'acord: fer que cada dia, encara que sigui igual o sembli, sigui diferent.
Baraula: Gràcies a tu per llegir-ho i sentir-ho.
Maria: Els bons moments no moren mai.
Ah y no nos hacemos mayores, es el tiempo que pasa... jeje.
"Ens fem grans, potser."
Quan dius "grans" què vols dir?
Potser savis?
Potser vells?
Què vol dir fer-se gran?
Onze de setembre. (Onzembre)
Anònim: Què vol dir fer-se gran? Fer-se experimentat, fer-se vell, fer-se savi, també, fer-se conscient, assossegat, més apassionat. Fer-se gran ho és tot i no és res... És la vida, simplement.
Mireia: Estellés és un gran mestre, molt gran.
Onze de setembre. (Onzembre)
tenir la perspectiva del passat
per poder viure el present tranquilament
sabent que el desig et portarà allà on tu vulguis