Cau el teló
En el vell teatre.
Vellut vermell
Amb un raig de llum
Al centre.
La platea és buida.
Penombra i silenci.
Espectres d’un passat esponerós
Soterrat pels anys i la pols
Es passegen entre butaques
Esventrades i solitàries.
Enrere queden els riures
I els plors,
Els drames i l’acció.
El temps és una fossa mortal.
Tot ho arrossega.
Tot ho enterra.
Quan aquestes parets morin
Només en quedarà el record
Cada volta més boirós,
Més fràgil.
Només aquests mots escrits.
Comentaris
M'ha agradat...
i de viure per sempre
en aquets mots escrits
salutacions des de Reus