Les mans al volant.
Carrers deserts d’ànimes.
Fanals que projecten la soledat.
Busco la teva mirada
A cada cruïlla;
La teva presència
A cada semàfor.
M’aturo.
Un cotxe s’atura al costat.
Semàfor vermell.
Podries ser tu. Però no ho ets.
Vagarejo per carrers desconeguts,
Avingudes silencioses trencades pel brogit
Dels vehicles que no dormen.
Insomni mecànic.
Ànimes que cerquen
Potser també altres ulls,
Altres presències,
Enfundats en ses cuïrasses.
12 comentaris:
de nit, moltíssimes ànimes busquen trobar altres ànimes. amb cuïrasses reals o metafòriques.
potser no es troba el que es busca, potser es troba quelcom millor.
Òscar: Sí, efectivament, cuïrasses reals o cuïrasses metafòriques.
Six X: Sempre és una sorpresa allò que un es pot trobar. El secret és no crear-se expectatives.
Tendim a buscar altres ulls.
Bona reflexió i molt certa...
Una noche aparentemente dormida está cargada de luces... y de sueños.
tots som eterns cercadors de mirades que reflecteixin la nostra essència i ens la retornin clara i nítida... tal com tantes vegades l'hem somniat...
rara sensació aquesta de creuere/voler que la persona que t'interessa està per tot arreu!
Maria: Sí, sempre, sempre, sempre... cerquem altres ulls.
Lydia: Totalmente de acuerdo. Esa és la magia.
Mar: No es podia dir millor.
Moonlight: A voltes no és una persona en concret, però... És algú que et pot sorprendre en qualsevol moment.
a la nit, entre la foscor, es quant la soledat és més palpable, i és així, com mig cegues, busquem una mirada que ens salvi.
Polaroid: Cert, busquem, en la desesperació de la soledat, uns ulls que ens comprenguin.
Sortim a buscar en la fosca nit el que no trobem en la claror del dia a casa nostra? potser sí...
Guspira: O simplement el desconegut.
Publica un comentari a l'entrada