Els teus ulls escruten el meu cos
Abandonat sobre el llit desfet,
Llençols desordenats
Després d’un festí pantagruèlic.
S’hi passegen amb tanta profunditat
Que puc sentir-ne les carícies.
Com si fossin els teus dits
Que despertessin els porus
D’un letargi momentani.
Els sento
Tot i estar submergit
En un somnieig dolç:
Els ulls tancats,
Els músculs inactius,
La respiració acompassada.
Tinc por d’obrir-los
I no trobar-te.
No trobar els teus ulls
Acaronant el meu cos.
10 comentaris:
Doncs, sens dubte, prefereixo aquest festí pantagruèlic que no pas algun dels que se'm ve al damunt. Al menys aquest no necessita de sal de fruites! :)
Els ulls tancats,
els músculs inactius,
la respiració aturada,
i la ma,
signant el certificat de defunció.
Sense tenir en compte les paraules del sr.Josep...quanta bellesa!
Estimada Maria:
insinues que les meues paraules no són belles?
Òscar: Un àpat d'aquestes característiques és dels que ve de gust repetir i repetir... sense por a embafar-se.
Maria: Gràcies, Maria.
m'encanta aquest dolç somnieig...
Doncs no els obris i segueix somniant...!
a somniar i sobretot amb el fred que fa millor no sortir del llit ;D
Mar: Sí, és un somnieig ben dolç.
El veí: Encara no els he obert.
Moonlight: En dies com aquest, hauria d'estar prohibit sortir al carrer i ser obligatori quedar-se a casa i no moure's del llit...
D'aquesta por, potser se'n diu amor...
M'agrada molt...
Publica un comentari a l'entrada