Salta al contingut principal

Somnieig

Imatge
Escrita per

Els teus ulls escruten el meu cos
Abandonat sobre el llit desfet,
Llençols desordenats
Després d’un festí pantagruèlic.

S’hi passegen amb tanta profunditat
Que puc sentir-ne les carícies.
Com si fossin els teus dits
Que despertessin els porus
D’un letargi momentani.

Els sento
Tot i estar submergit
En un somnieig dolç:
Els ulls tancats,
Els músculs inactius,
La respiració acompassada.

Tinc por d’obrir-los
I no trobar-te.
No trobar els teus ulls
Acaronant el meu cos.

Comentaris

òscar ha dit…
Doncs, sens dubte, prefereixo aquest festí pantagruèlic que no pas algun dels que se'm ve al damunt. Al menys aquest no necessita de sal de fruites! :)
22 de desembre del 2009, a les 17:23
Josep ha dit…
Els ulls tancats,
els músculs inactius,
la respiració aturada,
i la ma,
signant el certificat de defunció.
22 de desembre del 2009, a les 19:46
maria ha dit…
Sense tenir en compte les paraules del sr.Josep...quanta bellesa!
22 de desembre del 2009, a les 21:22
Josep ha dit…
Estimada Maria:

insinues que les meues paraules no són belles?
23 de desembre del 2009, a les 12:11
El Company de Venus ha dit…
Òscar: Un àpat d'aquestes característiques és dels que ve de gust repetir i repetir... sense por a embafar-se.

Maria: Gràcies, Maria.
23 de desembre del 2009, a les 14:46
mar ha dit…
m'encanta aquest dolç somnieig...
23 de desembre del 2009, a les 22:56
El veí de dalt ha dit…
Doncs no els obris i segueix somniant...!
27 de desembre del 2009, a les 16:45
moonlight ha dit…
a somniar i sobretot amb el fred que fa millor no sortir del llit ;D
8 de gener del 2010, a les 13:51
El Company de Venus ha dit…
Mar: Sí, és un somnieig ben dolç.

El veí: Encara no els he obert.

Moonlight: En dies com aquest, hauria d'estar prohibit sortir al carrer i ser obligatori quedar-se a casa i no moure's del llit...
8 de gener del 2010, a les 13:59
Guspira ha dit…
D'aquesta por, potser se'n diu amor...
M'agrada molt...
31 de gener del 2010, a les 14:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Ortus

Escrita per
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació