Cau el teló
En el vell teatre.
Vellut vermell
Amb un raig de llum
Al centre.
La platea és buida.
Penombra i silenci.
Espectres d’un passat esponerós
Soterrat pels anys i la pols
Es passegen entre butaques
Esventrades i solitàries.
Enrere queden els riures
I els plors,
Els drames i l’acció.
El temps és una fossa mortal.
Tot ho arrossega.
Tot ho enterra.
Quan aquestes parets morin
Només en quedarà el record
Cada volta més boirós,
Més fràgil.
Només aquests mots escrits.
11 comentaris:
la funció s'ha acabat... però aviat començarà una de nova
Em sembla que no en aquest vell teatre.
I en un de nou?
M'ha agradat...
sort en tindrà de ser record
i de viure per sempre
en aquets mots escrits
The show must go on...
Cuando algo acaba algo nuevo ha de comenzar. Nuevo escenario, nuevo telón, otras lágrimas, otras risas...Otro tiempo con páginas en blanco que están por escribir.
potser en un de millor?
Que caiga el telón... no quiere decir siempre que se acaba la función.
dono una ullada al teu blog
salutacions des de Reus
... i aquests mots escrits reviuran emocions i sensacions viscudes intensament en el vell teatre... i l'atmosfera de l'espectacle de la vida i la mort s'endinsarà en cada un dels cors dels lectors que gosin llegir-les...
El pas del temps... a vegades tan esperat i a vegades pot fer tan de mal...
Publica un comentari a l'entrada