El que mira el reflex
Per la finestra.
La que escolta música
En el seu univers,
Els ulls closos.
El que conversa
De banalitats quotidianes.
La que camina apressadament
Pels carrers de la ciutat.
El que assaboreix el cafè
Barrejat amb el fum
De la cigarreta que es consumeix.
La que em mira fugaçment,
Sense que me n’adoni,
Una llambregada intensa,
brases als ulls.
Tots tenen
Els seus desigs ocults,
Tancats amb gelosia
A punt per ser rescatats.
7 comentaris:
quantes històries amagades guardem cada un de nosaltres....tan de bo algun dia surtin!
O potser no cal que surtin i formin part de la nostra intimitat... i això ens faci una mica més enigmàtics.
els desitjos... tant si són compartits en la intimitat com si no... són font de vida...
no?
bon cap de setmana!
jo soc la que escolta música al meu univers ;D
Llegir-te sempre és un plaer que desperta sensacions maques.
Petons!
El món és ple de temptacions i com diu Oscar Wilde, "Ho resisteixo tot excepte les temptacions..." :)
Mar: Els desigs són font de vida... elixir de l'eterna joventut.
Moonlight: Sempre va bé sentir-se identificat amb el que es llegeix. Gràcies.
Rita: Gràcies. Moltes gràcies.
Guspira: Les temptacions estan per això, per no resistir-les, per caure-hi de cap.
Publica un comentari a l'entrada