Desperta el dia,
Mandrós,
Amb la calitja canicular.
A través de la finestra
El teu esguard em segueix
Em contempla,
Talment una obsessió.
Passa rabent el paisatge.
Taques de colors desdibuixades,
Sense forma.
Només els teus ulls,
La teva mirada,
Enrocada dins meu,
Hoste deliciós, delicat.
10 comentaris:
Delicadament deliciós el teu apunt.
I exquisit... :-)
Ja feia temps, ho trobàvem a faltar. Molt bonic.
Gràcies, Òscar. Un plaer tornar a sentir les vostres paraules. De debó.
Rita: Gràcies. Un plaer immens, també.
Xavier: Sí que feia temps, sí. Massa!
sensacions i sentiments ben agombolats pel dolç sacseig del tren...
m'agrada aquest nou racó!
Hoste deliciós, com tot el poema.
Salut i Terra
la imatge és preciosa, delicada..
l'instant de mirades uff!
m'agrada.
instants!
quin bon despertar,
intim i tranquil
talment mereix un bon dia
Mar: Gràcies, Mar. S'han de canviar d'aires. I en el viatge cap a aquest nou racó, un petit viatge en tren.
Francesc: Gràcies. Salut i terra.
Joan:_ Moltes gràcies, de debó. L'instant de les mirades és deliciós.
Polaroid: Celebro que aquest sigui un dolç despertar. Gràcies.
canvi de look!
Publica un comentari a l'entrada