Salta al contingut principal

Hauria


Hauria deixat el meu camí
I t’hauria seguit.
Les teves passes atrafegades,
El teu caminar segur.

T’hauria seguit fins al final del teu camí,
Sense deixar d’explorar cada racó del teu cos.
A cada passa, a cada moviment.

Hauria emmudit amb la teva mirada
Que em convida a acostar-me,
A parlar-te, a besar-te,
Que em xiuxiueja mots dolços a cau d’orella.

M’hauries paralitzat amb les teves carícies,
Mentre em treies la roba
Amb suavitat,
Mentre et treies la roba amb sensualitat.

Hauria aclucat els ulls en veure el teu cos nu,
Talment l’hauria pogut imaginar mentre les meves
Passes et seguien sense direcció.

Hauria enfollit en sentir el teu cos nu sobre el meu cos nu,
El contacte de les pells amarades de desig.

Comentaris

moonlight ha dit…
doncs tocarà mirar endavant i canviar l'hauria per l'hauré...
Violeta ha dit…
I què ha passat doncs...?
Lydia ha dit…
Explorar... descubrir... desnudar, que cada momento se quede grabado a fuego.
Rita ha dit…
En algunes ocasions, els condicionals no són gens bons, tot i que somiar, imaginar, sempre ho és.

Per a la propera vegada, una recomanació: canvia de temps de verb! ;-)
Moonlight: Exacte. El condicional sempre és problemàtic.

Violeta: Doncs que tot s'ha quedat en un condicional, en un 'i si...'

Lydia: No se puede decir mejor.

Rita: M'ho apunto.
Jordi Tudó ha dit…
Com sempre et vaig seguint.
Ara, he posat l'enllaç al davant del bloc.
Salut i sort
Jordi Tudó: Moltes gràcies pel seguiment i per l'enllaç.
Guspira ha dit…
Hauries de deixar-te portar pel teu instint, per les sensacions i potser ara, sabries si haguessis enfollit...
Kelly ha dit…
Això és la diferència entre quedar-se quiet o caminar, entre arriscar o no, entre perdre o guanyar.
Petonets

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.