Sentir com les mans Banyades d’oli d’aromes del món Es passegen lliure pel meu cos. Sense barreres. Sense fronteres. Només el frec suau De la pell, La saba dolça del plaer.
Quina sensació... uauuu! Digues-me on i quan, que ho deixo tot i vinc! I em perdo entre aromes, frecs, mans, sensacions, dolçor, pells nues, plaers... Quin gran plaer, Déu meu!
El millor de tot és quan has aconseguit deixar la ment en blac i et ve aquest repòs, aquest descans sublim que obre les portes al somni. Tota una delícia.
8 comentaris:
Ese dulce sabor que quieres conservar por tanto y tanto tiempo...
Besitos.
un bon moment per deixar-se abandonar
Quina sensació... uauuu!
Digues-me on i quan, que ho deixo tot i vinc! I em perdo entre aromes, frecs, mans, sensacions, dolçor, pells nues, plaers...
Quin gran plaer, Déu meu!
Guspira: Tinc l'agenda una mica plena aquests dies.
llàstima... Segur que no hi ha manera de fer un foradet...? Mira que estic fataleta... :)
Vaja, doncs haurem d'aplicar mesures d'urgència.
El millor de tot és quan has aconseguit deixar la ment en blac i et ve aquest repòs, aquest descans sublim que obre les portes al somni. Tota una delícia.
Efectivament, Rocio. La ment en blanc.
Publica un comentari a l'entrada