Salta al contingut principal

Moments sublims (V)

Imatge
Escrita per

Sentir com les mans
Banyades d’oli d’aromes del món
Es passegen lliure pel meu cos.
Sense barreres.
Sense fronteres.
Només el frec suau
De la pell,
La saba dolça del plaer.

Comentaris

Lydia ha dit…
Ese dulce sabor que quieres conservar por tanto y tanto tiempo...

Besitos.
23 de març del 2011, a les 22:33
polaroid mental ha dit…
un bon moment per deixar-se abandonar
25 de març del 2011, a les 16:22
Guspira ha dit…
Quina sensació... uauuu!
Digues-me on i quan, que ho deixo tot i vinc! I em perdo entre aromes, frecs, mans, sensacions, dolçor, pells nues, plaers...
Quin gran plaer, Déu meu!
28 de març del 2011, a les 16:32
El Company de Venus ha dit…
Guspira: Tinc l'agenda una mica plena aquests dies.
28 de març del 2011, a les 16:56
Guspira ha dit…
llàstima... Segur que no hi ha manera de fer un foradet...? Mira que estic fataleta... :)
28 de març del 2011, a les 16:58
El Company de Venus ha dit…
Vaja, doncs haurem d'aplicar mesures d'urgència.
29 de març del 2011, a les 11:49
Rocio Avila Gamero ha dit…
El millor de tot és quan has aconseguit deixar la ment en blac i et ve aquest repòs, aquest descans sublim que obre les portes al somni. Tota una delícia.
9 d’abril del 2011, a les 10:56
El Company de Venus ha dit…
Efectivament, Rocio. La ment en blanc.
11 d’abril del 2011, a les 15:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació