La pell del teu sexe
em trasllada a altres continents.
Terres de gent
de pell bruna,
eixuta pel sol,
per la misèria del temps
i de la injustícia.
El teu sexe és un desert,
fina sorra que acarona el vent:
escalfor a migdia,
gel quan es pon el sol.
Sexe bru
com la terra,
com ses gents.
Quan el toco,
quan et toco,
el desert és tròpic,
riu de vida.
La brunor
resta teixida de rosada
fresca i aromàtica.
6 comentaris:
No se m'acut una millor lectura al matí.
Llenguaddicta: Bentrobada. Espero que la lectura hagi acabat de manera plaent... i t'ajudi a començar la setmana.
m'agrada especialment que un desert pugui esdevenir tropical
Polaroid: Aquesta és la màgia: que allò erm esdevingui fèrtil... que l'eixutesa esdevingui humitat... Has vist algun cop aquest fenomen?
Per canvi climàtic el que pateixo jo quan llegeixo els teus versos! ;P
Guspira: Estem parlant d'escalfament global (del planeta)?
Publica un comentari a l'entrada