Salta al contingut principal

Com?

Imatge
Escrita per
Com apareix el desig?
Com se'n va,
sense deixar rastre,
un passat oblidat,
tal volta mitificat?

On és el mareig,
el dolç verí de l'espera,
caps desconeguts entre la multitud?

On és el cercar-se
per tots els racons,
tots els racons,
ànsia de descobrir,
de gaudir,
d'oferir?

On és la petita mort
dels sentits?
On és el capvespre que s'escola,
la matinada que veloç s'atansa?


Com s'omple el buit que deixa
aquest univers?

Comentaris

Guspira ha dit…
El desig apareix de sobte, quan algú sorprenent trenca la nostra monotonia i desperta aquell sentiment que ens fa tremolar en situacions ben quotidianes. I ens agrada la sensació, i tenim ànsia de conèixer allò que desconeixem i desitgem perdre'ns per tots els racons nous i gaudir de la petita mort que desperta tots els sentits, que esmicola totes les forces, que ens omple de vida i de desig...
I si tot això s'acaba és perquè ja no és tan sorprenent, perquè la monotonia potser l'ha guanyat i ens adonem que hem deixat de tremolar... i el buit que deixa aquesta sensació és immens, però un dia, de sobte, pot tornar a aparèixer aquest desig, potser perquè un gest insignificant ens ha fet tornar a tremolar, potser perquè sense cercar hem trobat uns ulls desconeguts que ens han agradat, potser perquè hem descobert nous racons on ens hi sentim a molt a gust...

Per cert, són uns versos preciosos... ja veus, m'has fet pensar... :)
8 d’octubre del 2011, a les 0:53
polaroid mental ha dit…
el desig té molt de desesperació,
quan l'espera es fa soportable
desapareig el desig.

el com, continua essent un gran misteri, també per a mi.
9 d’octubre del 2011, a les 16:52
El Company de Venus ha dit…
Guspira, Polaroid: Gràcies per aportar les vostres visions que m'ajuden a crear una definició (si és que existeix).
10 d’octubre del 2011, a les 12:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació