Salta al contingut principal

Univers

Imatge
Escrita per

Reposo el cap
Sobre el coixí dels teus pits.
Duresa clapada
Per petits estels
Que voltegen el satèl•lit,
Fosc, irregular, sensible.

S’escapa un alè d’aire
Dels meus llavis
I com el firmament,
Sempre en moviment,
Els estels reviuen
I segueixen les oscil•lacions
Del satèl•lit mare,
Origen de la Via Làctia,
Tel•lúriques constel•lacions.

Comentaris

òscar ha dit…
L'astronomia més atractiva que conec.
20 de setembre del 2011, a les 13:14
El Company de Venus ha dit…
Òscar: Mirar al cel i deixar-se perdre... Tocar-lo.
Gràcies.
21 de setembre del 2011, a les 11:33
polaroid mental ha dit…
10-9-8-7-6-5-4-3-2-1-0!
astronauta ingràvid
en òrbita de plaer
22 de setembre del 2011, a les 19:07
Guspira ha dit…
9-8-7-6-5-4-3-2-1-0 ignició!
Controla, que un led vermell s'encén! (m'ha vingut al cap tot llegint-te...)
22 de setembre del 2011, a les 22:00
El Company de Venus ha dit…
Polaroid mental: Exactament. No em queda clar, però, qui és l'astronauta... ;)

Guspira: De leds vermells se me n'acuden un parell...
23 de setembre del 2011, a les 9:44
Guspira ha dit…
jajaja
a si? quins???
8 d’octubre del 2011, a les 1:26
El Company de Venus ha dit…
Guspira: Mira que ets curiosa, eh? M'ho guardo al sarró...
10 d’octubre del 2011, a les 12:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació