Reposo el cap
Sobre el coixí dels teus pits.
Duresa clapada
Per petits estels
Que voltegen el satèl•lit,
Fosc, irregular, sensible.
S’escapa un alè d’aire
Dels meus llavis
I com el firmament,
Sempre en moviment,
Els estels reviuen
I segueixen les oscil•lacions
Del satèl•lit mare,
Origen de la Via Làctia,
Tel•lúriques constel•lacions.
7 comentaris:
L'astronomia més atractiva que conec.
Òscar: Mirar al cel i deixar-se perdre... Tocar-lo.
Gràcies.
10-9-8-7-6-5-4-3-2-1-0!
astronauta ingràvid
en òrbita de plaer
9-8-7-6-5-4-3-2-1-0 ignició!
Controla, que un led vermell s'encén! (m'ha vingut al cap tot llegint-te...)
Polaroid mental: Exactament. No em queda clar, però, qui és l'astronauta... ;)
Guspira: De leds vermells se me n'acuden un parell...
jajaja
a si? quins???
Guspira: Mira que ets curiosa, eh? M'ho guardo al sarró...
Publica un comentari a l'entrada