que reposa al teu costat,
callada, immòbil,
bé podria ser el meu cos.
I que les teves mans
l'acaronessin en treure'l
de la presó on s'està.
I que l'arquet fes sonar
melodies exèlcies,
divines,
i que sapiguès arrencar
algun sospir,
tal vegada algun gemec,
mentre una mà
es passeja per l'esquena
sense que ningú la vegi.
5 comentaris:
D'ara endavant, quan tocaré el clarinet me se n'anirà el cap! ;p
Ara, seriosament, són uns versos magnífics! D'una delicadesa exquisida. M'han agradat molt i molt... Felicitats!
Bé, el clarinet també pot ser un instrument ben eròtic, no.
Gràcies per les lloances, com sempre.
Felicitats pel teu blog! Sóc Carles de Printcolor, impremta digital de llibres, i et volem regalar la impressió del llibre del teu blog gratis. T’interessaria? La nostra web és: www.printcolorweb.com i si tens algun dubte ens pots escriure a: info@printcolor.es
Més informació de la promoció gratuita de llibre: http://www.printcolorweb.com/spa/item/exemple_promocional.html
et premo suament
a les palpentes,
des del silenci del teu fons
càlid,
cercant les notes precises
per escoltar dels teus llavis,
música
Publica un comentari a l'entrada