T'alces del llit,
silenciosa,
vetllant de no despertar-me.
Et sento per la cambra,
penombra de matinada,
la fressa de ton cos, primer,
el contacte de la roba perfumada, després.
M'agrada espiar-te,
els ulls aclucats,
fingint el son,
mentre t'abilles
i et mires.
4 comentaris:
una bona costum per mantenir el foc viu.
Doncs sí, és una bona manera de mantenir-lo... Gaudir de l'espectacle de la nuesa de bon matí, o quan cau la nit.
Desprèn tendresa i sensualitat a la vegada...
Gràcies, Guspira. Un honor, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada