Salta al contingut principal

Ajaçada




Ajaçada negligentment al sofà
deixes que els meus llavis
cerquin els teus.

Iman que m'atrau i em guia,
a la recerca de ton escalf.

Els trobo, els assaboreixo,
i els acarono amb els meus,
i, malèvolament, si em permets,
deixo que els teus m'enverinin.

Podria estar-hi hores,
tal vegada jorns sencers,
besant cada racó del teu tresor
amagat sota ropatges
que, desordenats, moren al terra.
Oh, dolça llibertat.

Avui, com ahir i com demà,
finiré assedegat en aquest pou.
I si alço els ulls
veuré com em fites extasiada,
ansiosa, sagestes que en demanen
més, més i més.

Comentaris

Anònim ha dit…
"...Els trobo, els assaboreixo,
i els acarono amb els meus,..." (El Company de V...)


Amb els llums encesos els miro
i des d'un lloc que podria dir de privilegi,
... i responc a l'espectacle del tot i del res més!

La musica? Això és cosa teva...

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Anònim ha dit…
I ara que la terra encara és xopa de sang,
emprenc amb els ulls les llances
i et trec de sobre
i sóc jo qui empoma l'esperit de lluita!

I cavalco i
descavalco i alterno el caramel
i no em trauràs de sobre ni a canvi de res!

http://www.youtube.com/watch?v=xDprYZ-tgiA


Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Guspira ha dit…
Atracció
llavis juganers
besos recreats
dolços descobriments
cossos assedegats de desig
Uns versos excitants...
Gràcies, anònim independentista.
Si que ho són, d'excitants, sí. Són per deixar-s'hi perdre i recrear-s'hi. Una fantasia, vaja!
Anònim ha dit…
Gràcies, dius? Au, bah! A Satanàs vull jo!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.