Ajaçada negligentment al sofà
deixes que els meus llavis
cerquin els teus.
Iman que m'atrau i em guia,
a la recerca de ton escalf.
Els trobo, els assaboreixo,
i els acarono amb els meus,
i, malèvolament, si em permets,
deixo que els teus m'enverinin.
Podria estar-hi hores,
tal vegada jorns sencers,
besant cada racó del teu tresor
amagat sota ropatges
que, desordenats, moren al terra.
Oh, dolça llibertat.
Avui, com ahir i com demà,
finiré assedegat en aquest pou.
I si alço els ulls
veuré com em fites extasiada,
ansiosa, sagestes que en demanen
més, més i més.
Comentaris
i els acarono amb els meus,..." (El Company de V...)
Amb els llums encesos els miro
i des d'un lloc que podria dir de privilegi,
... i responc a l'espectacle del tot i del res més!
La musica? Això és cosa teva...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
emprenc amb els ulls les llances
i et trec de sobre
i sóc jo qui empoma l'esperit de lluita!
I cavalco i
descavalco i alterno el caramel
i no em trauràs de sobre ni a canvi de res!
http://www.youtube.com/watch?v=xDprYZ-tgiA
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
llavis juganers
besos recreats
dolços descobriments
cossos assedegats de desig
Uns versos excitants...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!