em vaig sentir trist.
Una tristesa dolça, però dolorosa tanmateix.
I trist vaig continuar rodant, resseguint el mur.
I l'atzar em va portar fins a dos amants
que es besaven tendrament,
amb besos ràpids, sincopats,
de comiat que volien allargar eternament.
I em vaig tornar a sentir trist.
I vaig recordar tots aquells anys de felicitat,
(Perquè, existeix la felicitat?),
un passat cada volta més llunya, més feridor.
I vaig plorar, llàgrimes tristes
que van mullar el mur que envoltava la casa,
i els amants que es besaven tendrament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada