d'hores que s'escolen,
adés lentes, adés ràpides,
vers un futur incert.
Oh dolça i alliberadora incertesa,
Oh crua presó.
Les busques es claven a la pell,
ferida d'un temps venidor,
carícia d'un passat que s'allunya.
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Comentaris