Cercar en aquest blog

divendres, 5 de desembre de 2008

Tren

Passejar pel teu cos
És viatjar a indrets llunyans,
Remots, inaccessibles.

Com el caminant
Que no té por de l’ascensió,
De les pedres del camí,
M’esmunyo per senders ferèstecs,
Que oscil•len al ritme de l’orografia.

Com el viatger
Que vaga sense rumb fix,
Segueixo els designis del destí,
Capriciós, atzarós,
Sempre imprevisible.

El tren m’espera a l’andana
D’aquesta estació solitària.
Raigs de fum m’inviten
A emprendre un viatge misteriós,
Un viatge al regne del teu cos.
Un viatge amb principi,
Sense final,
Amb els paisatges més bells
mai vistos, mai contats.

7 comentaris:

Rita ha dit...

Una delícia començar el dia llegint una cosa tan bonica com aquesta.
Gràcies! :-)

rosseta ha dit...

Tots els viatgers haurien de passejar així...

mar ha dit...

emprendre un viatge així ens fa sentir vius i ens ajuda a conèixer-nos una mica més cada dia...
però només els viatgers més inquiets i curiosos s'atreveixen a adentrar-se en aquests camins que sabem on comencen però no sabem on poden acabar...
les teves paraules plenes de poesia conviden a viure intensament el dia a dia...
gràcies company per regalar-nos aquests petits tresors...

El Company de Venus ha dit...

Rita: Gràcies. Matiner, com sempre.

Rosseta: Oi tant!

Mar: Tu també ets una viatgera inquieta i curiosa, com el jo poètic?

òscar ha dit...

millor que un tren. aquí no hi ha via que marqui un camí únic

Ballarinadeplom ha dit...

quin escrit més maco!!

Saps on puc comprar un bitllet per aquest tren?

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Cert, tota la raó.

Ballarinadeplom: Gràcies. Crec que les guixetes estan sempre obertes. Només cal tancar els ulls...