Una simfonia de notesAmara les meves oïdes.
Disperses, sàbiament teixides,
Com en aquella cançó.
La teva veu és com la més perfecta
De les peces musicals.
Potser una òpera, potser un cànon,
Potser un vals traslladat en el temps.
Una combinació suggerent de sons,
De tons, d’intensitats.
A cau d’orella,
En el cara a cara íntim,
En la teva quotidianitat.
8 comentaris:
la millor de les músiques, la més dolça de les cançons. sense ipods ni descàrregues il.legals
les veus estimades sonen sempre de manera celestial...
i a cau d'orella...
en la intimitat...
encara més!
Usando el traductor: És molt bonic. M'ha agradat molt.
Òscar: Tot i que la música real, la sonora... també hi ajuda.
Mar: Tot la raó.
Abriéndome. Cada dia tens un català més perfecte. Gràcies.
Sonidos, música, compases... siempre mecida en tus melodías...
Gràcies, Lydia.
Sovint la veu estimada es la única que ens fa falta per acaronar-nos el cor potser per això sempre es la melodia més dolça.
Belita: Certament, la més dolça de les melodies.
Publica un comentari a l'entrada