Cercar en aquest blog

dilluns, 29 de desembre del 2008

Sweet Talkin’ Woman

Una simfonia de notes
Amara les meves oïdes.
Disperses, sàbiament teixides,
Com en aquella cançó.

La teva veu és com la més perfecta
De les peces musicals.
Potser una òpera, potser un cànon,
Potser un vals traslladat en el temps.

Una combinació suggerent de sons,
De tons, d’intensitats.
A cau d’orella,
En el cara a cara íntim,
En la teva quotidianitat.

8 comentaris:

òscar ha dit...

la millor de les músiques, la més dolça de les cançons. sense ipods ni descàrregues il.legals

mar ha dit...

les veus estimades sonen sempre de manera celestial...
i a cau d'orella...
en la intimitat...
encara més!

Baile Antiguo ha dit...

Usando el traductor: És molt bonic. M'ha agradat molt.

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Tot i que la música real, la sonora... també hi ajuda.

Mar: Tot la raó.

Abriéndome. Cada dia tens un català més perfecte. Gràcies.

Lydia ha dit...

Sonidos, música, compases... siempre mecida en tus melodías...

El Company de Venus ha dit...

Gràcies, Lydia.

Etèria ha dit...

Sovint la veu estimada es la única que ens fa falta per acaronar-nos el cor potser per això sempre es la melodia més dolça.

El Company de Venus ha dit...

Belita: Certament, la més dolça de les melodies.