dilluns, 1 de desembre de 2008

Voldria (Variacions de Neruda)

Voldria escriure els versos més bells
que mai s’hagin escrit.
Pujar al podi dels millors poetes de la història,
Insignes noms de la humanitat.

Voldria escriure els versos més bells
Que mai s’hagin escrit.
Que els mots recorrin el teu cos
I allà on només s’hi arressera la imaginació.

Voldria escriure els versos més bells
Que mai s’hagin escrit.
Però no puc.
Perquè altres s’han avançat.
Perquè altres ho han fet abans.
Perquè no es poden escriure ja
Mots tan bells.
Perquè simplement no en sé.

9 comentaris:

rosseta ha dit...

És igual que ja s'hagin escrit versos abans que tu, els teus no deixen de ser bells per això.Bona variació del poema de neruda, m'ha agradat com d'un poema d'amor has variat a un poema sobre la poesía mateixa, genial. Felicitats per aquests versos tan bells, com sempre :D

El Company de Venus ha dit...

Rosseta: És el que se'n diu, aproximadament, metapoesia... o simplement, una mena de poètica d'estar per casa.

mq ha dit...

escriure, per exemple: "el racó de venus està estelat, i tremolen els
lectors que ho llegeixen. "
salut!!

òscar ha dit...

et porto la contrària: que no en saps ho dius tu!!!

El veí de dalt ha dit...

Valenta tu! Amb el Neruda! Juàs!

mar ha dit...

qui ho diu que no en saps?
els versos que jo llegeixo per aquí són molt i molt bells... tant que de vegades em fan estremir i tot!
els versos més bells s'escriuen des de dins i es llegeixen amb el cor... sense filtres ni raciocinis...
un petó company!
i no deixis d'escriure!
;)

El Company de Venus ha dit...

Mq: Em deixes una mica desconcertat amb aquests versos...

Òscar: Gràcies per la rotunditat. De debó.

El veí de dalt: Sí, sí... S'ha de ser agosarat/da en aquesta vida.

Mar: Jo afegiria que els versos també s'escriuen amb el cor i amb la imaginació, dues armes poderoses i indomables. Gràcies per gaudir-ne.

Guspira ha dit...

"Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: la noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos..."

Quins versos més bonics els de Neruda, versos que et fan estremir en la nit més fosca. Però els teus Company, els teus han dut una llum especial a les nostres vides. Els teus són versos avivadors d'emprendre el jorn més cansat. Ets el nostre poeta costumista de nits fogoses, tendres i seductores. El poeta que ens provoca especialment, encara que la nit sigui la més fosca de totes...
(Suposo que ha quedat clar que trobo que sí que en saps, no?) ;-)

El Company de Venus ha dit...

Si dic gràcies, gràcies, gràcies suposo que queda clar que dic gràcies, oi?