divendres, 28 de novembre de 2008

Pèndol

M’atrapa el moviment del pèndol.
Esquerra, dreta, esquerra, dreta.

Com el batec del teu cor
Quan recolzo el cap sobre el teu pit,
Suat, després de l’orgasme.
Un bum, bum, bum, bum
Que ressona a la meva oïda.

Com els moviments quan calvaques
Sobre meu,
Lliurada al plaer, els ulls tancats,
El cabell onejant capriciós,
Els pits ballant la dansa que marquen
Els teus malucs.

Com la mà que recorre el meu cos,
Com la mà que recorre el teu,
Nua, solitària, imaginada
-i no per això menys real.

Un so sord em torna a la realitat.
Una nova peça de Foucault ha caigut.
El pèndol segueix oscil·lant.
M'atrapa son moviment.

5 comentaris:

mar ha dit...

moviments que segueixen ritmes... i que abstreuen...
que atrapen amb les seves cadències... unes més sinuoses i rebels, altres més constants i impassibles...
tan semblants però alhora tan diferents...

llenguaddicta ha dit...

Com el bategar de les ales d'una papallona...

El Company de Venus ha dit...

Mar: Són moviments que ens atrapen, que ens embruixen, que ens xuclen.

Lenguaddicta: Flap, flap... fan les ales de la papallona, ésser lliure.

Guspira ha dit...

Moviments que ens transporten allà on vulguem que ens atrapin... El teu és un bon lloc...

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Un lloc molt i molt interessant.