Cercar en aquest blog

dilluns, 26 de gener del 2009

Vides anònimes


Penso en les vides dels centenars de persones
Que cada dia veig al carrer,
Als passadissos del metro,
Mentre espero al semàfor,
Assegut amb un got a la mà.

Vides anònimes que passen per davant.
Vides desconegudes,
Hermètiques a la meva mirada escrutant.

Què en puc saber de les seves vides?
Del que passa per les seves ments?

I si per un do, potser celestial,
Ai las,
Pogués espirar l’interior dels vostres cors,
De les vostre ànimes?

Fermaria ben fort els vostres sentiments:
Pors, neguits, alegries, esperances.
Espiaria les vostres intimitats,
Els vostres somnis.
Despullaria els vostres cossos,
Talment un amant sol·lícit.

Tanco els ull i en un instant,
Com un film accelerat,
Un mosaic de cares, de cossos,
Desfilen.
Totes anònimes, totes desconegudes.
Però tan properes.
Com si us conegués.

7 comentaris:

Guspira ha dit...

Resguardar els pensaments més íntims en el nostre raconet secret és la cosa més màgica que posseïm i alhora, la més seductora a ulls d'altri...

Genial i seductor com sempre...

rosseta ha dit...

El temps ha passat i segueixes tenint un poder secret amb les paraules, les saps lligar com ningú per posar els pèls de punta a una. Celebro que segueixis inspirant com sempre, ja trobava a faltar els teus escrits. Com saps, no perquè n'hagis deixat de fer o hagis perdut l'encant, sinó perquè no he pogut estar per aquí jejeje. Per cert, a la foto són persones els que obren el camí cap al palau??

Lydia ha dit...

Hermosos siempre tus versos.
A veces me pregunto que pasaría si supiéramos leer los pensamientos y los sentimientos de las personas... no solo en plan cotilleo (que también) sino descubrir sus inquietudes, apoyar sus metas, ayudar a sus problemas...

Besito

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Sense cap mena de dubte. Però és una cosa ben diferent de la tafaneria, és alguna cosa més profunda, difícil de definir.

Rosseta: Gràcies, Rosseta, sempre fidel lectora. Tants elogis trasbalsen. Doncs sí, són persones que fan cap al palau.

Lydia: Seria fantàstic poder descobrir allò que hi ha a l'interior de totes aquestes vides anònimes. Analitzar-les com si fóssim un escànner.

mar ha dit...

vides anònimes que quan s'apropen i t'obren el cor i l'ànima et descobreixen universos nous, màgics i plens de riqueses...
poder celestial?
el de les teves paraules...
encisadores i profundes, que enganxen i creen hàbit (molt saludable per cert!)
petó

polaroid mental ha dit...

Mostrar-nos tal com som, deixar anar els nostres sentiments...les nostres sensacions... és el més díficil perque fins i tot, a vegades, ens sorprén a nosaltres mateixos.
Potser fent servir paraules nues ens ajudaria una mica més mostrar-nos tal com som.
M'ha agradat molt el que escrius!

El Company de Venus ha dit...

Polaroid mental: Moltes gràcies. Torna quan vulguis.