Cercar en aquest blog

dimecres, 28 de gener del 2009

Petits grans plaers (II)

Asseure’m davant del teu sexe.
Mirar-lo, admirar-lo, venerar-lo.
Amb la punta dels dits,
Gairebé sense que te n’adonis,
Recórrer els seus camins:
Valls i muntanyes
I boscos feréstecs.
Sentir la humitat de la forest,
Un dia de tardor.
L’aroma de l’aire carregat
De dolçor sensual.
I mirar-lo, remirar-lo, admirar-lo.
Sense presses.
Eternitzant l’instant.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

què gran moment!
i tenir el teu perfum als dits tot el dia...

N.

Rita ha dit...

Caram... ;-)

mar ha dit...

Buuufff!!!

Quina temptació, no?

El Company de Venus ha dit...

N: Sí, és un gran moment. Però és més de contemplació que no pas d'acció.

Rita: Mira, avui m'ha vingut així.

Mar: Temptació? I tant... Costa de retenir la imaginació.

Guspira ha dit...

Com si fos un quadre? Un quadre d'un paisatge on t'hi pots perdre ben endins? :)
Aquest "bosc"... feréstec no ho sé, però vegetació sí que n'hi ha, sí! :)

El Company de Venus ha dit...

Talment un quadre, un paisatge. Passar-s'hi hores i hores contemplant-lo, sense cansar-se'n.

Albanta ha dit...

Una obra d'art... sensual!!
Uhmmmmmmm
M'agrada el teu estil

El Company de Venus ha dit...

Albanta: Gràcies. I benvinguda.