La llunyania nostàlgica és present en el desig del pensament. Passen les hores i el somni és impregnat de temps passats fent companyia a la fidel solitud disfressada d'encisos enlluernats... Enyors inhabitats que aviat et conduiran a un demà ben poblat... Una abraçada!
I quina llàstima que ja no torni... sort que queda el record per rememorar bells moments amb l'altra persona, i quins moments! Igualment, jo cada dilluns ressegueixo la meva memòria amb tot el que ha passat el cap de setmana per no sentir-m'hi tan llunyana... es nota que ja és dilluns.
desitjos que queden gravats a la pell i que guardem gelosament en espais íntims i gairebé inaccessibles... accedir-hi, recordar, reviure, recrear els plaers viscuts impregnar-se'n i treure'n l'energia per enfrontar-se a la solitud de l'absència...
5 comentaris:
La llunyania nostàlgica és present en el desig del pensament. Passen les hores i el somni és impregnat de temps passats fent companyia a la fidel solitud disfressada d'encisos enlluernats...
Enyors inhabitats que aviat et conduiran a un demà ben poblat...
Una abraçada!
I quina llàstima que ja no torni... sort que queda el record per rememorar bells moments amb l'altra persona, i quins moments!
Igualment, jo cada dilluns ressegueixo la meva memòria amb tot el que ha passat el cap de setmana per no sentir-m'hi tan llunyana... es nota que ja és dilluns.
Guspira: Companyia i solitud, dos estats que es barregen en la ment. Gràcies per les teves paraules.
Rosseta: Els dilluns, per molt que els disfressem, sempre seran dilluns.
De res... Una altra vegada, més! :)
desitjos que queden gravats a la pell i que guardem gelosament en espais íntims i gairebé inaccessibles...
accedir-hi, recordar, reviure, recrear els plaers viscuts impregnar-se'n i treure'n l'energia per enfrontar-se a la solitud de l'absència...
Publica un comentari a l'entrada