Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de febrer de 2009

Ressegueixo amb la memòria


Ressegueixo amb la memòria
Els racons del meu desig.
I m’alimento d’aquest plaer
Del record,
D’hores passades al teu costat.

Temps fugit que ja no tornarà.
Devorat per hores,
Dies d’absència.
Desassossec.
Solitud.


(A Relk)

5 comentaris:

Guspira ha dit...

La llunyania nostàlgica és present en el desig del pensament. Passen les hores i el somni és impregnat de temps passats fent companyia a la fidel solitud disfressada d'encisos enlluernats...
Enyors inhabitats que aviat et conduiran a un demà ben poblat...
Una abraçada!

rosseta ha dit...

I quina llàstima que ja no torni... sort que queda el record per rememorar bells moments amb l'altra persona, i quins moments!
Igualment, jo cada dilluns ressegueixo la meva memòria amb tot el que ha passat el cap de setmana per no sentir-m'hi tan llunyana... es nota que ja és dilluns.

El Company de Venus ha dit...

Guspira: Companyia i solitud, dos estats que es barregen en la ment. Gràcies per les teves paraules.

Rosseta: Els dilluns, per molt que els disfressem, sempre seran dilluns.

Guspira ha dit...

De res... Una altra vegada, més! :)

mar ha dit...

desitjos que queden gravats a la pell i que guardem gelosament en espais íntims i gairebé inaccessibles...
accedir-hi, recordar, reviure, recrear els plaers viscuts impregnar-se'n i treure'n l'energia per enfrontar-se a la solitud de l'absència...