La teva veu m’arriba metàl•lica,
Llunyana però inusitadament càlida,
Extremadament agradable.
Creus que sóc qui ni sóc.
Però no sóc jo la que creus que sóc.
Jo ni tan sols tinc aquest dubte:
Ets un perfecte desconegut,
Amb una veu que em captiva,
Que em fa imaginar,
Que m’arriba a través d’un satèl•lit,
A milers de quilòmetres d’ací.
Però potser tan a prop... Qui sap?
Vull allargar aquest instant,
Gaudir de l’embruix
Dels teus mots,
Estranyament balsàmics
En la immensitat de l’univers.
8 comentaris:
La veu, per telèfon, pot ser molt seductora i excitant fins i tot... Tant com per fer-te arribar a sentir com si no hi hagués cap distància entre mig...
Rita: I fins i tot seductora i excitant sense conèixer a la persona que hi ha a l'altre costat.
Una trucada inesperada d'una veu desconeguda que et pot fer volar la imaginació fins a indrets excitants... La força d'aquella veu que en instants et pot despullar i esdevé exploradora dels desitjos més íntims, més fogosos...
M'agraden les veus desconegudes i captivadores...I també m'agraden els versos del Company desconegut... :)
Al principio pensé en una radio. Luego, ya sí, en el teléfono.
Abriéndome: La ràdio... un mitjà màgic, també. Una sola veu amb tants matisos i formes per imaginar / La radio... un medio mágico, también. Una sola voz con tantos matices y formas para imaginar.
Guspira: Una veu desconeguda sempre pot tenir un punt suggerent, d'erotisme en la distància i en la desconeixença.
M'agrada que t'agradin els versos del company de Venus.
Cert...
una veu encisadora... que et parla a cau d'orella... que pronuncia mots que inciten a imaginar, que encenen la fantasia, mots que conviden a viatjar i a viure per damunt de tot...
qui pot renunciar a tot això?
jo, de ben segur que NO!
Publica un comentari a l'entrada