Cercar en aquest blog

divendres, 20 de novembre del 2009

T’he seguit


T’he seguit amb la mirada
Quan t’has assegut al meu davant.
Cames creuades.
Mitges negres.

He seguit les teves passes
Quan m’has mirat
Amb ulls que mesclaven
Timidesa i desig.

He caminat per carrers
Plens de llum, plens de gent,
Seguint l’estela de la teva ombra.
Cos projectat sobre les llambordes
On milers de passes hi han deixat
L’empremta del temps.

He pujat l’escala
Que m’acostava a tu,
Al teus dominis,
Als teus secrets.

He trucat a la teva porta,
I he intuït les passes que s’acostaven.
I he vist la porta que s’obri,
Lentament, amb grinyol espectant.

I he tornat a veure els teus ulls,
Barreja de timidesa i desig.

11 comentaris:

polaroid mental ha dit...

magnetisme:
força d'una passió
inevitable

maria ha dit...

Ara aqui escrita,llegir-la tota seguida és molt bonica.Fas sentir...

Kelly ha dit...

És molt suggerent, desig, timidesa, potser també amor?

Six X ha dit...

S'ha d'anar darrera del desig, perseguir-lo, atrapar-lo, i deixxar-se anar

Lydia ha dit...

He podido ver la mirada escondida... el juego de observar y sentirse observada. Genial siempre.

mar ha dit...

una bona combinació la timidesa i el desig...

m'agrada!

petons!

El Company de Venus ha dit...

Polaroid: Totalment d'acord. El magnetisme que uneix.

Maria: Gràcies. M'encanta que puguis sentir.

Kelly: Potser també amor... Però potser un amor d'un instant... un amor de desig...

Six X: I no deixar-lo escapar.

Lydia: És un joc hipersuggerent, no?

Mar: La combinació és d'allò més encesa.

Déjà vie ha dit...

m'agrada la timidesa i el desig junts. M'agrada molt.

Nikita ha dit...

Ummmm m'agrada haver-te descobert.

Un petó

Guspira ha dit...

Desig clandestí...? Desig fervorós d'estances a la penombra de dos cossos despullats.
M'agrada...

El Company de Venus ha dit...

Déja vie: És una barreja deliciosa.

Nikita: A mi també m'ha agradat descobrir-te.

Guspira: Desig en majúscules i en estat lliure.