Cercar en aquest blog

dimarts, 22 de desembre del 2009

Somnieig


Els teus ulls escruten el meu cos
Abandonat sobre el llit desfet,
Llençols desordenats
Després d’un festí pantagruèlic.

S’hi passegen amb tanta profunditat
Que puc sentir-ne les carícies.
Com si fossin els teus dits
Que despertessin els porus
D’un letargi momentani.

Els sento
Tot i estar submergit
En un somnieig dolç:
Els ulls tancats,
Els músculs inactius,
La respiració acompassada.

Tinc por d’obrir-los
I no trobar-te.
No trobar els teus ulls
Acaronant el meu cos.

10 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs, sens dubte, prefereixo aquest festí pantagruèlic que no pas algun dels que se'm ve al damunt. Al menys aquest no necessita de sal de fruites! :)

Josep ha dit...

Els ulls tancats,
els músculs inactius,
la respiració aturada,
i la ma,
signant el certificat de defunció.

maria ha dit...

Sense tenir en compte les paraules del sr.Josep...quanta bellesa!

Josep ha dit...

Estimada Maria:

insinues que les meues paraules no són belles?

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Un àpat d'aquestes característiques és dels que ve de gust repetir i repetir... sense por a embafar-se.

Maria: Gràcies, Maria.

mar ha dit...

m'encanta aquest dolç somnieig...

El veí de dalt ha dit...

Doncs no els obris i segueix somniant...!

moonlight ha dit...

a somniar i sobretot amb el fred que fa millor no sortir del llit ;D

El Company de Venus ha dit...

Mar: Sí, és un somnieig ben dolç.

El veí: Encara no els he obert.

Moonlight: En dies com aquest, hauria d'estar prohibit sortir al carrer i ser obligatori quedar-se a casa i no moure's del llit...

Guspira ha dit...

D'aquesta por, potser se'n diu amor...
M'agrada molt...