dimarts, 22 de desembre de 2009

Somnieig


Els teus ulls escruten el meu cos
Abandonat sobre el llit desfet,
Llençols desordenats
Després d’un festí pantagruèlic.

S’hi passegen amb tanta profunditat
Que puc sentir-ne les carícies.
Com si fossin els teus dits
Que despertessin els porus
D’un letargi momentani.

Els sento
Tot i estar submergit
En un somnieig dolç:
Els ulls tancats,
Els músculs inactius,
La respiració acompassada.

Tinc por d’obrir-los
I no trobar-te.
No trobar els teus ulls
Acaronant el meu cos.

10 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs, sens dubte, prefereixo aquest festí pantagruèlic que no pas algun dels que se'm ve al damunt. Al menys aquest no necessita de sal de fruites! :)

Josep ha dit...

Els ulls tancats,
els músculs inactius,
la respiració aturada,
i la ma,
signant el certificat de defunció.

maria ha dit...

Sense tenir en compte les paraules del sr.Josep...quanta bellesa!

Josep ha dit...

Estimada Maria:

insinues que les meues paraules no són belles?

El Company de Venus ha dit...

Òscar: Un àpat d'aquestes característiques és dels que ve de gust repetir i repetir... sense por a embafar-se.

Maria: Gràcies, Maria.

mar ha dit...

m'encanta aquest dolç somnieig...

El veí de dalt ha dit...

Doncs no els obris i segueix somniant...!

moonlight ha dit...

a somniar i sobretot amb el fred que fa millor no sortir del llit ;D

El Company de Venus ha dit...

Mar: Sí, és un somnieig ben dolç.

El veí: Encara no els he obert.

Moonlight: En dies com aquest, hauria d'estar prohibit sortir al carrer i ser obligatori quedar-se a casa i no moure's del llit...

Guspira ha dit...

D'aquesta por, potser se'n diu amor...
M'agrada molt...