En una platja
immensa,
Un dia de
ràfegues de vent.
Vaig a dreta i
esquerra,
Endavant i
endarrere,
Seguint el
caprici de l’aire
Que em sacceja.
Les emocions em
fuetegen
I em fan somriure
alhora.
Res m’està bé
I tot m’agrada.
Caprici del
pensament
Que juga amb mi
I em sap dèbil
En aquesta hora
trista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada