La porta s’ha tancat
Darrere meu
Amb un cop suau.
Reptant-me, m’has empès
Amb delicadesa
I els nostres cossos
S’han unit, frec a frec,
Amb el desig contingut.
M’has besat.
I la teva boca
Ha inundat la meva.
Dos desconeguts
Caçats per la mirada .
M’has despullat
Amb la subtilesa
Que marcava la timidesa,
I l’agosarament del desig.
T’has despullat,
Deslliurada,
I t’has desfet els cabells,
Que han caigut talment
Un salt d’aigua sobre l’espatlla.
I he tancat els ulls
I he perdut el món de vista.
Mos ulls són tots els porus de mon cos.
10 comentaris:
Preciós, em porta records, voldria tornar-hi a ser...tornar-ho a sentir. I perdre el món de vista.
Ens fas desitjar...
Six X: Me n'alegro que et porti records.
Maria: Vols dir?
Tras la puerta todos esos deseos contenidos se liberan, estallan, se viven...hasta que vuelve a cerrarse la puerta, pero esta vez para volver al mundo de fuera.
Cierro los ojos y dejo que mi cuerpo sienta y dejo que sienta mi alma y sólo quiero sentir.
Després de la porta tots aquests desitjos continguts s'alliberen, esclaten, es viuen ... fins que torna a tancar la porta, però aquesta vegada per tornar al món de fora.
Tanco els ulls i deixo que el meu cos senti i deixo que senti la meva ànima i només vull sentir.
Kelly: És ben cert que és un bon exercici tancar els ulls i deixar-se endur per la fantasia... i que els sentits i la imaginació facin la resta.
Com m'agrada perdre el món de vista... com m'agrada que em facin perdre el món de vista!
Guspira: No sé què és millor: si perdre'l o que te'l facin perdre... o totes dues alhora. Però quina sensació, no?
ufff! ja ho pots dir...
Guspira: Ho deixem en empat, doncs!
Publica un comentari a l'entrada