T’he seguit amb la mirada
Quan t’has assegut al meu davant.
Cames creuades.
Mitges negres.
He seguit les teves passes
Quan m’has mirat
Amb ulls que mesclaven
Timidesa i desig.
He caminat per carrers
Plens de llum, plens de gent,
Seguint l’estela de la teva ombra.
Cos projectat sobre les llambordes
On milers de passes hi han deixat
L’empremta del temps.
He pujat l’escala
Que m’acostava a tu,
Al teus dominis,
Als teus secrets.
He trucat a la teva porta,
I he intuït les passes que s’acostaven.
I he vist la porta que s’obri,
Lentament, amb grinyol espectant.
I he tornat a veure els teus ulls,
Barreja de timidesa i desig.
Comentaris
força d'una passió
inevitable
m'agrada!
petons!
Maria: Gràcies. M'encanta que puguis sentir.
Kelly: Potser també amor... Però potser un amor d'un instant... un amor de desig...
Six X: I no deixar-lo escapar.
Lydia: És un joc hipersuggerent, no?
Mar: La combinació és d'allò més encesa.
Un petó
M'agrada...
Nikita: A mi també m'ha agradat descobrir-te.
Guspira: Desig en majúscules i en estat lliure.