T’he seguit amb la mirada
Quan t’has assegut al meu davant.
Cames creuades.
Mitges negres.
He seguit les teves passes
Quan m’has mirat
Amb ulls que mesclaven
Timidesa i desig.
He caminat per carrers
Plens de llum, plens de gent,
Seguint l’estela de la teva ombra.
Cos projectat sobre les llambordes
On milers de passes hi han deixat
L’empremta del temps.
He pujat l’escala
Que m’acostava a tu,
Al teus dominis,
Als teus secrets.
He trucat a la teva porta,
I he intuït les passes que s’acostaven.
I he vist la porta que s’obri,
Lentament, amb grinyol espectant.
I he tornat a veure els teus ulls,
Barreja de timidesa i desig.
11 comentaris:
magnetisme:
força d'una passió
inevitable
Ara aqui escrita,llegir-la tota seguida és molt bonica.Fas sentir...
És molt suggerent, desig, timidesa, potser també amor?
S'ha d'anar darrera del desig, perseguir-lo, atrapar-lo, i deixxar-se anar
He podido ver la mirada escondida... el juego de observar y sentirse observada. Genial siempre.
una bona combinació la timidesa i el desig...
m'agrada!
petons!
Polaroid: Totalment d'acord. El magnetisme que uneix.
Maria: Gràcies. M'encanta que puguis sentir.
Kelly: Potser també amor... Però potser un amor d'un instant... un amor de desig...
Six X: I no deixar-lo escapar.
Lydia: És un joc hipersuggerent, no?
Mar: La combinació és d'allò més encesa.
m'agrada la timidesa i el desig junts. M'agrada molt.
Ummmm m'agrada haver-te descobert.
Un petó
Desig clandestí...? Desig fervorós d'estances a la penombra de dos cossos despullats.
M'agrada...
Déja vie: És una barreja deliciosa.
Nikita: A mi també m'ha agradat descobrir-te.
Guspira: Desig en majúscules i en estat lliure.
Publica un comentari a l'entrada