Salta al contingut principal

Possible desenllaç (suite T’he seguit)


La porta s’ha tancat
Darrere meu
Amb un cop suau.

Reptant-me, m’has empès
Amb delicadesa
I els nostres cossos
S’han unit, frec a frec,
Amb el desig contingut.

M’has besat.
I la teva boca
Ha inundat la meva.
Dos desconeguts
Caçats per la mirada .

M’has despullat
Amb la subtilesa
Que marcava la timidesa,
I l’agosarament del desig.

T’has despullat,
Deslliurada,
I t’has desfet els cabells,
Que han caigut talment
Un salt d’aigua sobre l’espatlla.

I he tancat els ulls
I he perdut el món de vista.
Mos ulls són tots els porus de mon cos.

Comentaris

Six X ha dit…
Preciós, em porta records, voldria tornar-hi a ser...tornar-ho a sentir. I perdre el món de vista.
maria ha dit…
Ens fas desitjar...
Six X: Me n'alegro que et porti records.

Maria: Vols dir?
Kelly ha dit…
Tras la puerta todos esos deseos contenidos se liberan, estallan, se viven...hasta que vuelve a cerrarse la puerta, pero esta vez para volver al mundo de fuera.
Cierro los ojos y dejo que mi cuerpo sienta y dejo que sienta mi alma y sólo quiero sentir.
Kelly ha dit…
Després de la porta tots aquests desitjos continguts s'alliberen, esclaten, es viuen ... fins que torna a tancar la porta, però aquesta vegada per tornar al món de fora.
Tanco els ulls i deixo que el meu cos senti i deixo que senti la meva ànima i només vull sentir.
Kelly: És ben cert que és un bon exercici tancar els ulls i deixar-se endur per la fantasia... i que els sentits i la imaginació facin la resta.
Guspira ha dit…
Com m'agrada perdre el món de vista... com m'agrada que em facin perdre el món de vista!
Guspira: No sé què és millor: si perdre'l o que te'l facin perdre... o totes dues alhora. Però quina sensació, no?
Guspira ha dit…
ufff! ja ho pots dir...
Guspira: Ho deixem en empat, doncs!

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.