El vel que cobreix el teu cap
Et deixa la cara despullada,
Nua en la seva essència.
I la mirada és protagonista.
Els ulls tristos
Són un espai de somni.
Els llavis,
Una carretera per descobrir.
Els pòmuls rosats,
Un estímul per seguir contemplant-te.
6 comentaris:
Ja se t'enyorava, molts dies sense actualitzar...
Maco el text!
Sí que et trobàvem a faltar si...
són paraules ben boniques per un tema tan polèmic i actual...
bentornat!
m'agraden les carreteres per descobrir...
La força de la mirada en un rostre forçosament desconegut...
Molt bonic!
Una gran transgressió, convertir allò que fou creat per amagar en l'espurna del desig.
Rita: Gràcies, Rita. Massa feina i poc temps.
Mar: Gràcies també. La veritat és que estaven escrites abans que saltés aquella polèmica a voltes absurda.
Moonlight: Les carreteres desconegudes i plenes de revolts sempre són atractives.
Guspira: La mirada és una arma poderosa.
Josep B.: Amunt les transgressions.
Publica un comentari a l'entrada