El mannà que em fa sobreviure (II)

Puc sentir la flaire del teu cony. M'agradaria agafar-te els dits. Olorar-los fins a omplir els pulmons del teu aroma, sentir-te dins meu. Llepar-los, un a un, amb tot el temps del món, excitar-te a poc a poc. Però sé que no puc. Sé que això significaria la fi de la funció, que s'abaixés el teló, i l'espectacle ha de continuar.

T'estires al llit, al meu davant, amb les cames obertes, la panxa contra el matalàs. Comences a moure't ritmicament, en una dansa ritual, la dansa del sexe solitari. Els dits que tot just fa uns segons que tenia al davant s'esmunyen cap al teu cony, de nou, delerós de rebre'ls un altre cop. I juguen. Juguen amb els llavis, juguen amb el plaer que tu tant bé coneixes, que ha omplert tantes nits de soledat i de decepcions. I gemegues. Ho fas per mi, perquè el silenci és sinònim de buidor, i no vols sentir-te buida, no vols que em senti buit. No em veus, però em sents. Sents la meva respiració, els meus ulls clavats a la teva esquena, al teu cul, als moviments de la pelvis... Si pogués m'abraonaria... Però no pot ser. Tu i jo tenim un pacte. Un pacte sexual: tu actues, jo miro. I prou.

Els moviments són cada vegada més ràpids. La cadència inicial ha deixat pas a un sexe salvatge. No puc veure els teus dits, però puc sentir com s'entaforen a les entranyes del cony, caverna del plaer, ferida oberta al món.

I quan tanco els ulls i m'imagino follant-te, sense compassió, et gires. I estirada al llit, ara d'esquena, m'ofereixes una de les visions més espectaculars per a un home: la teva xona radiant, humida, regalimant fluids i desprenent un aroma embriagador. Sé que ets a punt d'escórrer-te, i que em reserves els darrers minuts perquè tingui la millor perspectiva possible.

(continuarà)

(imatge: la cuca al cau)