On rau la sensualitat
d’aquest tatuatge al turmell?
On rau l’excitació que em suggereix
el pírcing al llavi?
On rau el desig que desprén
Aquesta porció de roba interior
Que s’insinua sota els pantalons?
On rau l’erotisme d’aquest floc que cau,
Aleatòriament, per l’espatlla nua?
On rau el plaer que em provoca
L’espectacle de la dona?
En tota la seva magnitud,
Amb totes les seves essències.
7 comentaris:
saber descobrir l'essència,
en tota la seva magnitud...
conèixer totes les essències...
dolç plaer el del descobriment del que s'amaga al darrera del que copsem amb la mirada, al darrera de les evidències insinuades,...
bona proposta!
I la sensualitat i l'excitació i el desig i l'erotisme i el plaer d'una mirada, d'unes paraules, d'un silenci, d'un suspir, d'un gemec...
No és gaire recomanable fer-nos pensar en aquestes coses quan som a la feina eh... ;-)
Mar: La mirada... una de les grans armes. No només de seducció sinó d'admiració del que tenim al davant.
Rita: Mirades, paraules, silenci, sospirs... tot és versificable. M'ho apunto. Em sap greu si t'he distret. Et podràs tornar a concentrar?
Quin remei! ;-)
Rita: Però que no n'és d'agradable aquesta sensació de deixar perdre la mirada, la vista?
M'encanten els homes que troben sensuals els tatuatges. M'encanta que els mirin, que els besin, que els recorrin amb la punta dels dits. ¿L'espectacle de la dona? Crec que no hi ha res més bell al món.
Un cop més, felicitats.
Llenguaddicta: Cert, em ratifico: Poques coses hi ha tant belles com l'espectacle de la dona... Potser la natura, però amb una dona en primer pla. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada