Com un follet en la nit, Vindré a visitar-te,
A espiar el teu espai,
Els teus quefers.
No em veuràs,
Però hi seré:
En cos, en ànima.
Deixaré pistes
De la meva presència
Sobre el teu cos.
Un floc de cabells
Que cau a la cara.
Un pessigolleig
Als llavis.
Una escalfor que puja
I recorre l’espinada.
Deu ser un estat d’ànim,
Deuen ser imaginacions,
Et diràs.
Però sóc jo.
Que acarono els cabells.
Que beso els llavis,
El coll.
Que passo els dits
Pel teu escot.
Que m’obro camí
Per la presó del teu sexe.
Sóc jo.
15 comentaris:
així que, aquests pessigolleigs que rondaven aquesta nit entre els meus llençols... eres tu follet?
mmm
benvingut... torna quan vulguis...
OO així que aquesta nit has visitat a la mar, eh... a ver si a la pròxima em visites a mi eh... jeje Deixaré la finestra oberta per si de cas.
Mar: És un follet molt entremaliat que al mínim moviment, a la mínima escletxa de llum, es fa fonedís. Per això cal fer-se l'adormida. I gaudir.
Rosseta: Al follet, ves per on, se li gira feina.
I no hi ha més follets? ;-)
Rita: Ai, Rita, sembla que hi ha cua. El follet tindrà molta, molta feina.
M'apuntes a la llista? Jo també el vull per casa! ;-)
M: Em sembla que el pobre follet no s'esperava aquest èxit.
Per això et deia si no n'hi havia més de follets... Que no s'ho hagi de carregar tot el mateix, que treballar molt és dur... ;-)
ai follet això si que són treballs d'amor però, en aquest cas, guanyats!
aquest follet va molt buscat...
no m'extranya, és molt temptador
:)
doncs que l'aprofiti, que mai se sap quan arribarà la crisi!
;)
A veure... qui és l'última??? Que potser he d'agafar número???
Clar queee... segons el número que em toquiii... ja no sé siii... perquè clar, pobre follet m'arribarà tot rendidet...
Guspira: Ja saps que els follets són éssers màgics, extraordinaris?
Un follet entremaliat però encisador. Molt bonic l'escrit.
Belita: qui es pogués convertir en follet de tant en tant...
Publica un comentari a l'entrada