Oh, bell trobador, Que cantes sota ma finestra,
Gentil, en aquesta nit estelada.
Deixa la cítara i les rimes,
Les notes embriagadores
De la teva melodia.
Puja a la meva cambra,
Cent voltes imaginada,
Cent voltes al•ludida.
El meu silenci és el meu desig.
El sents? L’escoltes?
Les passes, al passadís,
Ressonen com besos pel meu cos.
He deixat la porta oberta
Perquè en el silenci nocturn
Espiïs la cambra
Tènuement il•luminada,
Abans no gosis entrar.
Entra. Em trobaràs, si vols,
Blanca i pura,
Com en els teus somnis.
O potser salvatge,
Com jo voldria.
Acosta’t. Besa’m amb timidesa,
Bell trobador,
Rimador de versos fins.
Et besaré amb la fúria
De la desmesura,
Dels anhels servats
Al llarg dels segles.
Extasiats, sense alé,
Escriurem l’altra part
De la lírica amagada.
8 comentaris:
La bella dama obre les portes de la seva cambra al trobador? Quina lírica més dolça deu versar aquest trobador...
Com a bon vassall haurà de pujar a la cambra i besar la seva aimada amb la timidesa o fúria desitjada...
Esperem que la bella dama no sigui ja casada... i en cas que ho fos, esperem que el trobador no tingui la mateixa sort que Guillem de Cabestany...
I dançaran plegats devant de tant bonica melodia, sens dubte.
Tens la sensualitat als dits... :-)
Guspira: Tant és si és casada com si no, el que importa és l'atracció entre tots dos amants.
Belita: Dansaran la melodia del joc de la seducció.
Rita: Gràcies. Als dits i a la imaginació.
Si tot el blog és així segur que passaré molt de temps perduda per aqui!!
Una agradable troballa.
Un petó
Oh!
Bell trobador!
Qui et tingués sota la finestra per gaudir de melodies tan corprenedores...
¿Sabes que casi no me ha hecho falta el traductor? ¿Y que me he trasladado a la edad media?
Albanta: T'hi pots perdre tant de temps com vulguis. És sempre obert.
Mar: És un trobador molt tendre.
Abriéndome: Doncs aquest és un gran elogi. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada